NOVETATS

 Toca mirar enrere i acollir aquests contes de Nadal, tan vius…

CONTE DE NADAL
I van arribar les paraules com un remolí
per posar murs infranquejables.
Podien anar tan lluny?
Van inventar amors desatesos
i silencis disfressats de cicatrius.
Les ombres canviaven el món,
les ombres ens espantaven,
l'aigua ja no sabia escoltar.
A contralluna es va transformar el plor.
Gota a gota, ens vam deixar portar
pel neguit de la pedra, els secrets dels arbres
profundament adormits com els morts.
Vam respirar pors, vam sentir com cantaven aquells mots.
Sense tristesa vam acaronar la memòria,
un conte enterrat a la neu després de tantes trifulgues.
Encara ara se sostenen les lletres damunt les parets gelades.

CONTE DE NADAL 2
I vam estimar les paraules fortes com roures,
no vam parar d'abraçar-les sense traves
mentre la claror del sol desfeia la neu i el gel.
Tremolaven els dics que ballaven al so de l'aigua oculta.
La música jugava amb els límits del món.
Ja no hi havia finals com nosaltres en cap llibre.



La tardor ens fa somriure, endavant!

RIALLES DE FOC

Rajos de llum recorren el món,
matins de certeses.
Carícies de plata al nostre compàs.
La pell de la música es mou,
paraules de sal que abracen mil mars.

A l'estiu la llum i els sons reclamen vida nova. A punt per assaborir cada moment! 

Llum, lluerna, llumeneta...
Claror, resplendor, princesa!
Els rajos s'escapen, 
les paraules somriuen.
Els silencis desfan els vestits 
i anhelen músiques sense plom.
Llum, lluerna, llumeneta...
Claror, resplendor, princesa!
L'aigua s'atura i il·lumina cada frec de pell.
Ressona l'amor quan vibra el dolç recomençar.
Llum, lluerna, llumeneta...
Claror, resplendor, princesa!